Salvador Giner Vidal va nàixer a València el 19 de gener de 1832 i va morir el 3 de novembre de 1911. Va viure per tant un frenètic canvi de segle. Giner, el mestre Giner, procedia d'una humil família de músics valencians. Deixeble del mestre Pascual Pérez Gascó, constituïx juntament amb Úbeda i Guzman el trident que va impulsar la música valenciana durant la Renaixença, a partir de les influències italianitzants que imperaven a l'època.

Al 1871 Salvador Giner es trasllada a Madrid, on coincidix amb personalitats tan destacades com Bretón i Barbieri. A la capital de l'estat, on residirà fins a 1879, compon la seua Missa de Rèquiem per als funerals de donya Mercé d'Orleans i Borbó, reina d'Espanya i primera dona d'Alfons XII, cosa que dóna bona mostra del prestigi i la consideració que mereixia entre els seus coetanis.
La música de Giner se centra principalment en la religiosa, programàtica i en els poemes simfònics, on es va inspirar sovint en la visió folcklòrica regional.

Entre les seues obres cal destacar, les òperes: El soñador, Morel, Sagunt, El fantasma, amb text i música seua i dedicada a Lamberto Alonso, insigne tenor de Godella; els poemes simfònics: Una nit d'albaes i És xopà fins a la moma. Sarsueles com Foc en l'era, Los mendigos, Les enramaes. Obres religioses com Goigs a la Verge dels Desamparats, Missa en Re a quatre veus i orquestra, composta als díhuit anys. El seu pas doble L'entrà de la Murta també ha aconseguit una popularitat fins als nostres dies.

Giner, a més a més, va participar activament en la creació del Conservatori de Música de València, on va actuar com a professor de composició i més tard com a director del Centre. Va col·laborar en la creació de la Banda Municipal de València, fent des de treballs administratius i estatutaris fins a la composició del pas doble L'entrà de la Murta, estrenat per la banda en el seu primer concert. Creà l'Orfeó El Micalet, el qual passà a convertir-se en Institut Musical Giner cap a 1928.