|
Enrique
Crespo Calatrava
Il·lm. Sr. Diputat de Cultura
Comité d'Honor
Hi
ha coses en la vida –conceptes, situacions, sentiments,
entre unes altres– que es mostren emparellats, en general.
Blanc/pulcritud; Avió/Velocitat; Dona/maternitat, etc.
Per això és molt senzill traure ràpides
conclusions, que a voltes poden resultar errònies, per
la precipitació amb què s'obtenen, però
que servixen per a entendre'ns i que resumixen perfectament
i ràpidament el que es vol expressar. Este és
el cas, per exemple, de les paraules VALÈNCIA i MÚSICA,
que solen anar quasi sempre associades, almenys mentalment.
Són, així, complementàries. L’una
no té sentida sense l'altra.
D'esta forma s'associa el mes de juliol i la geografia per a
servir d'escenari, un any més, per a que la nostra ciutat
siga el lloc de trobada, la cita anual ineludible i el marc
incomparable d'un certamen musical, que ja és un referent
en el món sencer. D'una banda, els músics, i d’una
altra els ciutadans i els habitants de la vila acollidora que
així obri les seues portes, els seus carrers i els seus
braços a estes manifestacions singularíssimes,
úniques. La unió es produeix de forma eloqüent
i màgica, de manera instantània i plena. Com un
acte d'amor: generós i sense demanar res a canvi.
És així com la música, la seua força
interna i la significació dels seus acords van produint
en tots els melòmans, i en els assistents en general,
un retrobament amb les profundes arrels de cada u, que barreja
i combina afecte, unió i vitalitat entre els pobles,
tant els més acostats com els més allunyats. Els
clàssics, els més remots, però també
les músiques més noves, van trobant-se gràcies
a les interpretacions d'uns músics experts que s'intercanvien
coneixements i vivències. Tot això fa que estos
dies s'obtinguen les millors experiències humanes i personals.
I així la música resol conflictes i tendix mans,
ponts de comprensió, afectivitat i solidaritat.
La música té vocació inequívoca
de comunicació, és la llum verda per a segellar
els esdeveniments més íntims i facilita, reforçant-los,
els llaços comuns entre els habitants pròxims
o allunyats, siguen de la nostra cultura o d'altres procedències.
Pregunteu i voreu com la resposta musical és la més
concorde i la més universal. Per alguna cosa serà.
El nostre desig és, doncs, que de nou i gràcies
a estos dies d'unitat entre la música i els sentiments,
el món puga viure amb horitzons més amples, més
festius i més pròxims, per a que oblidant les
forçoses diferències trobem en ella la diversitat,
l’entrega i la generositat que les persones tolerants
es poden i saben donar, a través de l'expressió
musical. València sap fer tot això. Una vegada
més, és el repte d'unió que tenim i que
anem a complir.
|
|
