|
Vicente
Lleó i Balbastre
Compositor de l'obra obligada de la Secció Tercera
Obra obligada: La corte del faraón
VICENTE
LLEÓ I BALBASTRE. Va nàixer a Torrent (València)
el 19 de novembre de 1870, va ingressar als 9 anys com a escolanet
a la capilla de l'Habeas Christi de València. Als 15
anys, ja escrivia música religiosa i als 17 estrenava
la seua primera obra escènica, De València al
Grau. Més tard se’n va anar a Madrid on va exercir
com a director d'orquestra i va començar una etapa com
a empresari del Teatre Eslava, empresa que igual que el seu
intent d'influir en la vida política amb la fundació
del periòdic La Noche, el portarien a la ruïna.
Com a compositor es va donar a conéixer a Madrid amb
obres que es troben a mitjan camí entre la sarsuela curta
i la revista, com El mozo Crúo, a Los presupuestos de
Villapierde, però no seria fins al 1910 quan li va arribar
per fi el reconeixement amb l'estrena el 21 de gener al Teatre
Eslava de Madrid, de la seua obra més famosa La corte
del faraón, que va aconseguir un total de més
de 700 representacions seguides. Altres sarsueles importants
d'este compositor, encara que ja oblidades a l'actualitat, van
ser: Los tres maridos burlados, La taza de té, Apaga
i vámonos, La capa encantada amb text de Jacinto Benavente
i Ave César, que va ser una estrena pòstuma. També
va destacar en el terreny de les adaptacions amb la divulgació
de l'opereta d’El conde de Luxemburgo de Lehár,
per mitjà d'un arranjament de la partitures efectuat
per ell mateix, i va fer el mateix amb l'òpera antiga
italiana La prova d’una òpera seriosa de Giuseppe
Mazza, que va traduir al castellà i que actualment és
coneguda amb el nom d’El maestro Campanone. Al 1918, després
del fracàs econòmic del Teatre Eslava, es va traslladar
a Amèrica llatina per a intentar refer la seua fortuna,
i hi va treballar fins al 1922, any en què va tornar
a Madrid, on va morir eixe mateix any.
|
|
