|
Luis
Blanes Arques - Teodoro Aparicio Barberán
Compositor de l'obra obligada de la Secció Especial
Orquestació de Teodoro Aparicio Barberán
Obra obligada: Música per a instruments de vent i percussió
LUIS
BLANES ARQUES. Oriünd d'Alcoi, va nàixer a Rubielos
de Mora (Terol) el 17 de maig de 1929. Va realitzar els estudis
d'harmonia amb el pare Vicente Pérez Jorge, mestre que
de manera especial ha influït en tota la seua formació
artisticomusical, els de piano amb el mestre José Roca,
els de contrapunt i fuga amb Enrique G. Goma i els de composició
i instrumentació amb el mestre Palau. Va obtindre els
títols de piano i composició i instrumentació
al Conservatori Superior de Música de València.
La Fundació Santiago Lope el va pensionar per a que ampliara
i perfeccionara els seus estudis a París d'harmonia i
contrapunt i fuga amb Madame Simone Ple, professora del Conservatori
Nacional de Música i Art Dramàtic de París.
És Llicenciat en Filosofia i Lletres, i va obtindre el
títol de Doctor en Història de l'Art en la secció
de Musicologia al març de 1997. Entre 1963 i 1965 va
exercir el càrrec de secretari del Conservatori Superior
de Música de València i va regentar la càtedra
de composició i instrumentació i folklore. Al
1967 va obtindre per oposició la càtedra de contrapunt
i fuga del Conservatori Superior de Música de Sevilla,
i va ser nomenat posteriorment professor de formes musicals
i va ocupar el càrrec de secretari del dit conservatori
des de 1970 fins al 1980. Des de 1980 fins al 1994, va ser catedràtic
d'harmonia del Conservatori Superior de Música de València
i a l'octubre de 1983 va ser nomenat professor honorari del
Conservatori Municipal Mestre Vert de Carcaixent per la seua
col·laboració directa en la creació del
dit centre. Des de 1987 fins al 1998 va ser membre de número
de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació
i des d'octubre de 1988 fins al 1990 va exercir la direcció
de la Schola gregoriana de València. És autor
de diverses publicacions, entre les quals destaca el seu tractat
d'harmonia Teoria i Pràctica de l'Harmonia Tonal que
consta de huit volums. La seua tesi doctoral ha estat publicada
amb el títol Música Sacra i Modernitat. La seua
producció musical és molt abundant, tant en el
gènere vocal com en l'instrumental i ha estat guardonat
en diferents concursos com el premi nacional de composició
Joaquín Rodrigo de 1968, 1969 i 1970, premi de Composició
Coral de la Diputació d'Alacant de 1971, entre molts
altres.
TEO APARICIO BARBERÁN. Va nàixer a Enguera l'any
1967. Va elegir com a instrument el saxòfon, va estudiar
a més contrabaix, piano, harmonia, contrapunt i fuga,
composició i direcció d'orquestra, açò
últim de la mà de Bruno Membrey (director assistent
de l'òpera de París). Sens dubte, és l'autor
de la versió original d'esta obra, Luis Blanes, el professor
que més ha marcat la seua trajectòria professional.
És autor de més de mig centenar d'obres per a
diferents grups instrumentals, algunes d'elles, han estat interpretades
a Àustria, Alemanya, França, Portugal, Holanda,
Japó i als Estats Units, a més d’importants
concursos de música de banda (Certamen de la Comunitat
Valenciana, Certamen Internacional de València, Certamen
Internacional de Kerkrade, etc.)
Posseïx diversa discografia entre la qual destaca el seu
treball monogràfic Memorias de la cabaña. És
membre de la WASBE (World Asociation Symphonic Band and Ensembles)
i membre fundador de WEMA (Wind European Music Asociation).
A l'actualitat és professor d'Anàlisi i Direcció
del Centre d'Ensenyança d'Alaquàs, director de
la seua Banda Simfònica i director titular de la Kamerata
Orquestrale.
|
|
