FLORENT SCHMITT

Compositor impressionista francés que va començar la formació de composició amb el compositor local Gustave Sandre, abans d'ingressar en el Conservatori de París als 19 anys, on va estudiar amb compositors com Jules Massenet, Gabriel Faure i Theodore Dubois. L'any 1900 guanya el Premi de Roma.

Abans de 1920, es considerava que Schmitt estava en la primera fila dels compositors musicals "avançats", no conformistes, formava part del grup anomenat Els Apatxes i era un dels compositors francesos més interpretats en el període entre les dues guerres mundials. Posteriorment, va caure en oblit, tot i que va continuar escrivint música fins que va morir. També va dirigir el Conservatori de Lió de 1921 a 1924 i, entre 1929 i 1939, va exercir d'incisiu crític musical per a la revista "Le Temps".

Florent Schmitt va ser un compositor sofisticat, capaç de "saltar pistes" des del punt de vista estilístic i de crear obres d'art convincents en diferents estils. Es va negar a desfer-se de la seua personalitat musical particular i va patir els atacs d'aquells que, en aquell moment, sentien que el fet de no unir-se a les files de l'avantguarda era digne de menyspreu. Encara que tradicionalista en molts sentits, la seua música solia emprar modismes harmònics i rítmics que sorprenen per la seua modernitat. Va escriure prop de 138 obres i va compondre per a la majoria de les principals formes musicals, excepte per a l'òpera. El seu estil era principalment impressionista, similar al de Debussy, però també incloïa elements de Wagner i de Richard Strauss. El seu quintet per a piano en si menor, compost el 1908, va ajudar a establir la seua reputació, encara que, en l'actualitat, les obres seues més famoses són "La tragédie de Salomé" i "Psaume XLVII" (Salm 47), a més de l'obra per a Banda Simfònica "Dionysiaques Op. 62", escrita entre 1913 i 1914.